El mantell nival: Les capes de la neu i com evolucionen

El mantell nival és la clau per entendre la dinàmica de les allaus i la seguretat en terreny hivernal. Està format per les capes successives de neu que es dipositen al llarg del temps, cadascuna amb característiques pròpies segons les condicions meteorològiques del moment en què es van formar. L’anàlisi d’aquest mantell és una de les principals eines per avaluar el risc d’allaus i prendre decisions segures a la muntanya.

Formació del mantell nival

Cada vegada que neva, es genera una nova capa de neu sobre les ja existents. Aquestes capes poden variar enormement en densitat, cohesió i estructura, depenent de factors com la temperatura, el vent i la humitat. Per exemple, una nevada amb temperatures baixes crea una capa de neu seca i lleugera, mentre que una nevada amb temperatures més altes formarà una capa de neu humida i més pesada.

A més de les nevades, el vent té un paper fonamental en la formació del mantell nival. El transport de neu pel vent pot acumular gruixos significatius a sotavent, formant plaques que poden ser inestables. Aquestes plaques són sovint la causa de moltes allaus al Pirineu.

Transformacions del mantell nival

Un cop formada, cada capa del mantell nival comença a evolucionar. Aquest procés depèn principalment de la temperatura i els canvis en les condicions meteorològiques. Les capes de neu poden compactar-se, fondre’s parcialment o recristal·litzar-se, generant estructures més o menys cohesionades.

Un exemple de transformació és la formació de capes febles dins del mantell. Aquestes capes es produeixen quan la neu es recristal·litza, formant grans cristalls que tenen poca cohesió. Les capes febles són especialment perilloses perquè poden actuar com punts de fractura quan es carreguen amb el pes de neu nova o quan es trepitgen.

Altres elements del mantell, com el gebre superficial, també poden jugar un paper important. Aquest gebre es forma durant nits fredes i clares, quan la humitat de l’aire es congela sobre la superfície de la neu. Quan queda enterrat per nevades posteriors, crea una capa molt feble i inestable dins del mantell.

Com avaluar el mantell nival

Per avaluar el mantell nival és necessari realitzar talls i perfils de neu sobre el terreny. Aquestes tècniques permeten identificar les diferents capes, determinar la seva cohesió i detectar capes febles. També es poden fer proves d’estabilitat, com el test de compressió o el test de la columna extensible, per veure com interactuen les capes entre si i quina és la probabilitat que es produeixi una fractura.

Aquesta informació és fonamental per prendre decisions segures a la muntanya. Tot i així, cal recordar que el mantell nival pot variar significativament en una mateixa zona, depenent de factors com l’orientació, la inclinació del terreny i l’exposició al vent. Per això, és important complementar l’observació directa amb la informació dels butlletins d’allaus.

El mantell nival i el risc d’allaus

L’estabilitat del mantell nival és un factor determinant en la generació d’allaus. Quan hi ha una acumulació important de neu recent o quan el mantell presenta capes febles, el risc augmenta. Per això, conèixer les condicions del mantell és essencial per planificar les nostres activitats de muntanya.

En resum, el mantell nival és una estructura dinàmica i complexa que requereix observació i estudi continu per garantir la seguretat en terreny hivernal. En les pròximes entrades parlarem sobre com interpretar els butlletins d’allaus i com utilitzar aquesta informació per moure’s amb seguretat a la muntanya.

Informació extreta de l’ACNA

Informació de contacte: